Vivim en una societat tan exigent que coses tan simples com
triar una activitat extraescolar es transformen en un gran interrogant. Jo de
petita vaig provar moltes extraescolars:
bàsquet, patinatge, dibuix, natació, guitarra, teatre, anglès i tot i que només vaig tenir continuïtat l'anglès, de totes les
altres en vaig treure alguna cosa.
A mi m'hauria agradat jugar després de l'escola. Tenir un grup de joc actiu. I crec
que això no existeix. Ara l'ampa de l'escola del meu fill ofereix una activitat
que es diu “multiesport” que m'agradaria que el meu fill provés i que així
triés quin esport li agrada més per fer com
“hobby”. El fet però és que els
grups d'esport ja siguin els clubs municipals
o les lliguetes entre escoles són tan competitius que el nens que no tenen
aquest sentit competitiu queden exclosos
per la seva actitud més passiva. El meu fill és un d'aquests: no li importa ser el primer en arribar a la
cursa ni guanyar un partit. Ell només vol divertir-se.